Fal·làcies (2). La ètica humana

Les persones, a diferència de les bèsties, ens comportem conforme a la ètica.

ètic¹ -a 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments morals. (Diccionari IEC)

Entesa la ètica com a un comportament derivat de l’exercici de la empatia, la seva pràctica no és quelcom exclusiu dels animals humans, sinó que es troba abastament estesa. Podem observar-la en els demés animals sense haver de recórrer a exòtics experiments etològics. Animals no humans que ajuden als seus, que exerceixen l’amistat amb els de la seva espècies i amb els d’altres, com la humana. Mares i, encara que menys, pares que es preocupen de les seves cries com ho fem nosaltres, sense que ningú pugi mantenir que els seus motius són distints. El professor Frans de Waal (El mono que llevamos dentro. Editorial Tusquets. 2007) ha documentat en altres primats l’establiment d’un sistema social basat en l’ètica, on individus renuncien a beneficis perquè el grup mantingui determinats valors abstractes comportamentals en ares de la cohesió social, com ara la tolerància, la generositat o la honestedat. I qui pot negar que els elefants actuen més enllà del mer instint quan visiten periòdicament els cementiris de les seves matriarques? En tots els sistemes socials la solidaritat i el sacrifici son valors indispensables.

Però, diuen, fa falta capacitat de reflexió deontològica per poder-lo anomenar ètica. Cal un sentit de la moral, mantenen, perquè la ètica és bàsicament la conducta que s’escull a partir de l’observació i la valoració moral de les conseqüències dels propis actes. D’acord. Col·legirem doncs que l’explotació d’una raça per una altra és també un comportament ètic, ja que durant la pràctica totalitat dels dos-cents mil anys d’existència de la nostra espècie ha estat un comportament derivat de reflexions morals, des de la prehistòria fins els esclavistes d’Alabama, passant per Aristòtil o les religions.Com el saqueig de recusos aliens o la submissió de les femelles.Durant tot aquest temps els animals humans hem pogut reflexionar moralment sobre les conseqüències dels nostres actes en els altres sense deduir que la seva reiteració era objectivament maligna i atroç, una fractura del sentit de la decència. En absolut. El sentit d’aquesta ètica moralment conceptuada no ha requerit de la empatia i, per tant, alguns individus de la nostra espècies eren finalitats en si mateixes i d’altres eren mers instruments. En base a això, els animals humans hem trobat sempre ètic esclavitzar els negres fins a la mort, o sotmetre les dones fins a la mort, o explotar la resta d’animals fins a la mort.

En molts mamífers, bàsicament, els indiscutibles comportaments ètics no són conseqüència, en la majoria dels casos en que es presenten, d’una reflexió moral, ja que els animals no humans no disposen de la complexitat discursiva que als humans ens ha donat el llenguatge, derivació del desenvolupament del còrtex cerebral. Però perquè la fal·làcia de mantenir que la consciència, la sensibilitat que porta a la ètica, prové de l’intel·lecte? Molts altres animals tenen consciència i la comprensió que se’n deriva i un sentit de la noblesa, malgrat que la seva falta de capacitat per estructurar un pensament basat en la argumentació, en el llenguatge, els impedeix codificar-lo en base a la lògica.

Fa uns anys vaig presenciar com un bernat pescaire sobrevolava la seva parella,que era al terra ferida pel tret d’un caçador. Els bernats pescaires son monògams i s’aparellen de per vida. La llum de la lluna afegia surrealisme a una escena que semblava aturada en el temps. El silenci només l’esquinçaven els crits de tots dos, que contenien tanta desesperació que corprenia l’esperit del saquejador més despietat. Em commogué com ho fa encara cada vegada que ho recordo i serà així fins el dia de la meva mort. La ètica, és a dir, el sentit del deure, els sentiments, el capteniment moral d’aquella au, que intentava infructuosament ajudar al seu congènere a despit de l’amenaça dels caçadors era aclaparadorament superior a la dels que l’empaitaven jocosament rere els joncs amb els fusells.

Las personas, a diferencia de las bestias, nos comportamos conforme a la ética.

Relativo o perteneciente a la ética, a la acción moral, a los sentimientos, a los deberes, a los comportamientos morales. (Diccionario IEC)

Entendiendo la ética como un comportamiento derivado del ejercicio de la empatía, su práctica no es algo exclusivo de los animales humanos, sino que está ampliamente extendida. Podemos observarla en los demás animales sin tener que acudir a exóticos experimentos etológicos. Animales no humanos que ayudan a sus semejantes, que ejercen la amistad con los suyos y con otras especies, como la humana. Madres y, aunque menos, padres, que se preocupan de sus crías como lo hacemos nosotros, sin que nadie pueda mantener que sus motivos son distintos. El profesor Frans de Waal (El mono que llevamos dentro. Editorial Tusquets. 2007) ha documentado en otros primates el establecimiento de un sistema social basado en la ética, donde algunos individuos renuncian a beneficios para que el grupo mantenga determinados valores abstractos comportamentales en aras de la cohesión social, como la tolerancia, la generosidad o la honestidad. ¿Y quién puede negar que los elefantes actúan más allá del mero instinto cuando visitan periódicamente los cementerios de sus matriarcas?. En todos los sistemas sociales la solidaridad y el sacrificio son valores indispensables.

Pero, dicen, hace falta capacidad de reflexión deontológica para poder llamarlo ética. Es preciso un sentido de la moral, mantienen, porqué la ética es básicamente la conducta que se elige partiendo de la observación y la valoración moral de las consecuencias de los propios actos. De acuerdo. Colegiremos entonces que la explotación de una raza por otra es también un comportamiento ético, ya que durante la práctica totalidad de los doscientos mil años de la existencia de nuestra especie ha sido un comportamiento derivado de reflexiones morales, desde la prehistoria hasta los esclavistas de Alabama, pasando por Aristóteles o las religiones. Como el saqueo de recursos ajenos o la sumisión de las hembras. En todo ese tiempo los animales humanos hemos podido reflexionar moralmente sobre las consecuencias de nuestros actos en los demás sin deducir que su reiteración era objetivamente maligna y atroz, una quiebra del sentido de la decencia. En absoluto. El sentido de esta ética moralmente conceptuada no ha requerido de la empatía y, por tanto, algunos individuos de nuestra especie eran finalidades en sí mismos y otros meros instrumentos. En base a ello los animales humanos hemos encontrado ético esclavizar a los negros hasta la muerte, someter a las mujeres hasta la muerte, explotar al resto de animales hasta la muerte.

En muchos mamíferos, básicamente, los evidentes comportamientos éticos que presentan no son consecuencia de una reflexión moral, ya que el resto de animales no disponen de la complejidad discursiva que a los animales humanos nos proporciona el lenguaje, gracias al desarrollo del córtex cerebral. Pero ¿por qué la falacia de afirmar que la conciencia, la sensibilidad que lleva a la ética, proviene del intelecto? Muchos animales poseen conciencia y la comprensión que se deriva de ella, y un sentido de la nobleza, a pesar de que su falta de capacidad para estructurar un pensamiento basado en la argumentación, en el lenguaje, les impide codificarlo en base a la lógica.

Hace unos años presencié como una garza real sobrevolaba a su pareja, que estaba en el suelo herida por el disparo de un cazador. Las garzas reales son monógamas y se aparean de por vida. La luz de la luna llena añadía surrealismo a una escena que parecía suspendida en el tiempo. El silenció era desgarrado por los gritos de las dos, que contenían tanta desesperación que sobrecogía el espíritu del saqueador más despiadado. Me conmovió entonces como lo sigue haciendo hoy en el recuerdo y así será hasta mi muerte. La ética, es decir, el comportamiento moral, el sentido del deber y los sentimientos de esa ave, que intentaba infructuosamente ayudar a su congénere a despecho de la amenaza de los cazadores, era abrumadoramente superior a la de los animales humanos que la hostigaban jocosamente tras los juncos con los fusiles.